Sant tornem-hi amb la retribució dels administradors: Deduïbilitat de la despesa a l’Impost sobre Societats

Una problemàtica amb història

La deducció a l’Impost sobre Societats de la despesa de la retribució dels òrgans d’administració ha estat durant els darrers anys, lamentablement, una qüestió controvertida recurrent i que moltes societats han hagut de patir a les seves pròpies carns.

No és ara el moment de repassar la història legislativa i jurisprudencial de l’assumpte, doncs el lector de ben cert que la coneixerà de sobra. Tot i això, i resumint d’una manera molt simplista, podem afirmar que la controvèrsia venia donada quan (i) els estatuts de les companyies preveien que el seu òrgan d’administració no era retribuït, però (ii) s’havia satisfet una remuneració als administradors o consellers, segons el cas.



En aquestes situacions, l’Administració Tributària considerava que la despesa no era deduïble per ser considerada una liberalitat, doncs els propis estatuts fixaven la gratuïtat del càrrec. Lamentablement aquesta postura de l’Administració va ser refermada pels tribunals de justícia.

Diferència entre funcions de gerència/direcció vs.  funcions ordinàries o professionals

Arribats a aquest punt, hem de recordar que històricament s’ha diferenciat el tractament que han donat els tribunals a les funcions dels administradors pròpies de gerència o direcció de les companyies d’aquelles altres funcions ordinàries o professionals que els mateixos administradors podien prestar a favor de la societat. En efecte, d’aquestes darreres es venia acceptant la seva deduïbilitat tot i que el càrrec d’administrador fos gratuït, doncs es considerava que no estaven dins de l’esfera de funcions pròpies de l’òrgan d’administració d’una companyia. Ara bé, de la retribució de les primeres (funcions de gerència o direcció) no es permetia la seva deducció al considerar-se, com dèiem, incloses a les obligacions i competències pròpies de tot administrador.

Canvi de la norma de l’Impost sobre Societats

En plena efervescència de la qüestió el legislador va decidir modificar la Llei de l’Impost sobre Societats; modificació en vigor a partir de l’exercici 2015. En aquell moment molts de nosaltres (avui podem afirmar que de manera excessivament naïf) vàrem pensar que la nova redacció de la norma venia a acabar amb la polèmica i, sorprenentment, a favor de la deduïbilitat de la despesa allunyant-se així de l’excessiu formalisme de la situació anterior.

En efecte, el canvi normatiu suposava incloure expressament a la Llei de l’Impost la següent previsió: No es considerarà com una liberalitat les retribucions als administradors per les seves funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte laboral amb l’entitat.

Com dèiem, amb aquesta modificació alguns vàrem ser els que, al menys, volíem entendre que la referència que feia la norma a la no consideració com a liberalitat de les retribucions satisfetes als administradors per les seves funcions d’alta direcció havia de ser interpretat en el sentit exposat, és a dir, que, amb independència de formalismes dels estatuts i de la seva previsió respecte a la retribució del càrrec, a efectes de l’Impost sobre Societats no havia d’haver problema en la deducció d’aquesta despesa.

El TEAC fa un pas enrere

Doncs bé, poc ens ha durat aquesta ingènua creença. El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ens ha sorprès recentment (Resolució nº 3156/2019, de 17 de juliol de 2020) amb una interpretació, sota el nostre parer excessivament literal i formalista, quan, donant una volta de rosca a l’assumpte, ve a afirmar que les retribucions pagades a un administrador quan el càrrec segons estatuts és gratuït potser no són una liberalitat, però sí una actuació contrària a l’ordenament jurídic. I, per aquesta raó, igualment ha de rebutjar-se la seva deducció. 

Conclusió: No abaixem la guàrdia

Així doncs, podem estar convençuts que, de moment i mentre els tribunals de justícia no vinguin a corregir/matisar la doctrina del TEAC exposada, l’Administració Tributària no dubtarà, tot i que ens trobem en exercicis de 2015 en endavant, en continuar considerant com a no deduïble la despesa per retribucions als administradors quan no s’hagi complert escrupolosament amb les previsions fixades per la normativa mercantil. Al respecte, recordem que la problemàtica en matèria mercantil sobre aquesta qüestió també ha motivat a la pràctica seriosos problemes interpretatius.

Sempre quedarà oberta la porta per a les retribucions per funcions ordinàries o professionals, doncs, en principi, com afirmàvem, aquestes han quedat exceptuades de la polèmica segons la pròpia resolució del TEAC. Ara bé, ja pot intuir el lector que en moltes ocasions serà pràcticament impossible acreditar que la retribució satisfeta a un administrador és per feines “ordinàries” i no pas per funcions de gerència/direcció.

En conclusió, no tenim més remei que tornar a revisar amb molta cura aquesta qüestió per evitar-nos desagradables sorpreses.

Imprimir en PDF