Modificacions normativa de l’IVA | Transposició directives comunitàries

Al BOE de 5 de febrer de 2020 s’ha publicat el Real Decret-llei, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea, afectant essencialment a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Aquesta transposició implica les següents modificacions de l’IVA:

Exempció en els lliuraments intracomunitaris

Es modifiquen els requisits exigits per a l’aplicació de l’exempció als lliuraments intracomunitaris de béns, junt amb l’acreditació del transport intracomunitari, seran necessaris com a REQUISITS MATERIALS I NO FORMALS que: (i) l’adquirent disposi d’un número d’identificació a efectes de l’IVA atribuït per un Estat membre diferent del Regne d’Espanya que hagi comunicat a l’empresari o professional que realitza el lliurament intracomunitari; i (ii) que aquest últim (el transmitent) hagi inclòs aquestes operacions en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).



Respecte a l’acreditació del transport intracomunitari, aquest es justificarà per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, quedarà acreditat mitjançant els següents elements de prova:

Quan el transport sigui realitzat pel venedor:

S’entendrà acreditat el transport quan indiqui que els béns han estat expedits o transportats per ell o per un tercer en el seu nom i disposi de, almenys, dos elements de prova no contradictoris relacionats amb l’expedició o el transport dels béns, tals com (i) una carta o document CMR firmat, (ii) un coneixement d’embarcament, (iii) una factura de noli aeri o (iv) una factura del transportista dels béns, que hagin estat expedits per dos parts diferents que siguin independents entre si, del venedor i de l’adquirent.

També resulta d’aplicació la presumpció si disposa només d’un dels mitjans de prova senyalitzats i, a més, d’un dels següents documents que no entren en contradicció amb el relatiu al transport: (i) una pòlissa d’ assegurances relativa a l’expedició o al transport dels béns, o documents bancaris que provin el pagament de l’expedició o del transport dels béns, (ii) documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acreditin l’arribada dels béns a l’Estat membre de destí, (iii) un rebut emès per un dipositari de l’Estat membre de destí que confirmi l’emmagatzematge dels béns en aquell Estat membre.

Quan el transport sigui realitzat pel comprador:

En aquests casos, el venedor haurà de disposar d’una declaració escrita de l’adquirent que certifiqui que els béns han estat expedits o transportats per ell o per un tercer en el seu nom i en la que es faci menció l’Estat membre de destí de les mercaderies.

Aquesta declaració ha de tenir, com a contingut mínim obligatori: (i) la data d’emissió, (ii) el nom i la direcció de l’adquirent, (iii) la quantitat i naturalesa dels béns, (iv) la data i el lloc de lliurament dels béns, (v) el número d’identificació dels mitjans de transport (en cas de lliurament de mitjans de transport) i (vi) la identificació de la persona que accepti els béns en nom de l’adquirent. Aquesta declaració s’haurà de remetre al venedor com a màxim el desè dia del mes següent al lliurament. A més d’aquesta declaració, el comprador haurà de disposar dels documents de prova referits anteriorment i en les mateixes condicions i prelació descrites.

Tracte entrega

(ii)Vendes de béns en consigna

La nova regulació estableix que els lliuraments de béns efectuats en el marc d’un acord de vendes de béns en consigna donaran lloc a un lliurament intracomunitari de béns exempta en l’Estat membre de partida efectuat pel proveïdor, i a una adquisició intracomunitària de béns en l’Estat membre d’arribada dels béns efectuada pel client, sempre i quan es compleixin diversos requisits.

(iii)Vendes en cadena

Són operacions en les que els béns seran enviats o transportats amb destí a un altre Estat membre directament des del primer proveïdor a l’adquirent final de la cadena, i són objecte de lliuraments successius entre diferents empresaris o professionals. Així, els béns seran entregats al menys a un primer intermediari que els lliurarà a altres intermediaris o al client final de la cadena, existint un únic transport intracomunitari.

Per evitar diferents interpretacions entre els Estats membres, impedir la doble imposició o l’absència d’imposició, i reforçar la seguretat jurídica dels operadors, amb caràcter general, l’expedició o el transport s’entendrà vinculada únicament al lliurament de béns efectuat pel proveïdor a favor de l’intermediari, que constituirà un lliurament intracomunitari de béns exempt de l’IVA.

Imprimir PDF