Impost sobre actius no productius

El passat mes de maig el Parlament de la Generalitat de Catalunya va aprovar les modificacions que, desprès del vistiplau del Tribunal Constitucional, resultaven necessàries perquè finalment l’Impost sobre actius no productius fos una realitat.

Tribut autonòmic

Aquest impost té per objecte gravar els actius dels contribuents que siguin no productius i estiguin ubicats a Catalunya.

Quina és la finalitat de l’Impost?

Alguns han anomenat aquest nou tribut ‘’l’Impost sobre el Patrimoni de les empreses’’. En puritat, el que persegueix aquesta figura és fer tributar a les persones jurídiques per la tinença de béns i drets que, en realitat, són d’ús personal o privatiu de les persones físiques vinculades a aquelles. En altres paraules, que els anomenats ‘’béns no afectes’’ d’una empresa acabin tributant com si fossin titularitat directe dels socis o persones vinculades fent ‘’desaparèixer’’ el paraigües de l’entitat interposada.

Qui ha de pagar aquest Impost?

Són contribuents tant les persones jurídiques com les entitats sense personalitat jurídica (comunitats de béns, herències jacents, etc.) sempre que tinguin residència fiscal a Catalunya i, a més, tinguin objecte mercantil.

Què és un actiu no productiu?

La norma recull un llistat d’actius: béns immobles, vehicles amb potència igual o superior a 200 cv, embarcacions d’esbarjo, aeronaus, objectes d’art i antiguitats i, finalment, joies.

A aquests efectes, els immobles gravats seran els situats a territori català i, per la resta d’actius, es refereix a aquells que la seva tinença correspongui a un contribuent de l’Impost, amb independència d’on es trobin situats.

Què s’entén per actiu improductiu?

Aquesta serà, sense cap dubte, la qüestió que majors dubtes i dificultats interpretatives presentarà a la pràctica. En efecte, el text normatiu recull aquest concepte, però, lamentablement, ni ho ha desenvolupat suficientment ni, en cap cas, ha estat suficientment concret

La norma recull diferents supòsits: (i) quan l’actiu és cedit gratuïtament a una persona física vinculada (propietaris, socis o familiars d’aquests). (ii) També preveu la cessió onerosa (no gratuïta), però quan el preu pagat no és de mercat. I, finalment, (iii) quan estem davant d’actius no efectes a cap activitat econòmica.

A més d’això, inclús es recull la possibilitat de que ens trobem davant d’un actiu improductiu només proporcionalment.
Com pot observar-se, davant d’aquest tipus de conceptes jurídics indeterminats i, en especial, a falta de desenvolupament reglamentari i criteris de interpretació administratius, podem afirmar sense equivocar-nos, que la discussió amb l’Administració està servida.

Quan s’ha de començar a liquidar aquest impost?

Recordem que aquest tribut és anual (es merita l’1 de gener) i és obligació del contribuent presentar l’autoliquidació corresponent entre l’1 i el 30 de juny següent. Excepcionalment, pels exercicis 2017, 2018 i 2019 el període de presentació de les autoliquidacions serà entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2019.

Imprimir en PDF